La diferència entre informació i coneixement

En els últims mesos hem desenvolupat diferents projectes relacionats amb la identificació del coneixement crític d’una organització. Identificar coneixement crític és fonamental per saber de quin coneixement ens hem d’ocupar. El coneixement d’una organització “tendeix a infinit” i gestionar una cosa tan gran no és, en absolut, viable.

Assumim que, a nivell de l’equip directiu i dels comandaments, hi ha una mateixa interpretació de les fites i objectius. D’una altra forma serà difícil alinear les decisions i les prioritats de les diferents àrees de l’organització i per descomptat identificar els coneixements crítics.

El primer pas, per dur a terme, aquest exercici és identificar els coneixements que són rellevants per a una organització. La pregunta a la qual responem és ¿quins són els coneixements que major impacte tenen, sobre la capacitat de l’organització, per assolir les seves fites i objectius?

Afrontem aquí un repte important:

Què és “coneixement”?

La resposta a aquesta pregunta no és fàcil.

Què és el que ha de saber fer o decidir el responsable d’un equip per a acompanyar-lo en la consecució dels seus objectius? Què és el que ha de saber fer o decidir un operari especialitzat per reparar una màquina de la manera més eficientment possible?

Segurament coneixes la història de l’enginyer que va cobrar 1.000 $ per “només cargolar una rosca”. Si no és així, la pots llegir en aquest enllaç.

Per aclarir aquest punt, acostumem a definir el coneixement com la capacitat de les persones per prendre una decisió (o un conjunt d’elles) l’impacte de les quals permetrà acostar-nos o aconseguir els objectius plantejats. El coneixement s’adquireix amb la pràctica i mitjançant l’experiència.

Per ajudar a conceptualitzar i identificar els coneixements solem plantejar la següent pregunta:

En una determinada situació, què és el que té saber fer (o decidir) una persona per “aconseguir …”?

En una determinada situació, què és el que ha de saber fer (o decidir) una persona per a “aconseguir …”?

Aquest “aconseguir …” ha de ser substituït per:

    1. les fites o els objectius estratègics, si estem parlant de el coneixement crític d’una organització o
    2. els objectius associats a un departament o àrea, si l’exercici es realitza dins d’aquest àmbit.

Així per exemple, a una organització a la qual el control de costos sigui especialment important un coneixement crític podria ser: “saber negociar amb els proveïdors per obtenir unes condicions el més avantatjoses possible”. És important observar que un coneixement porta sempre associada una acció, activitat o decisió.

És interessant destacar que les últimes vegades que hem fet aquest exercici hem obtingut respostes de l’estil:

  • Saber les prioritats estratègiques de l’organització.
  • Conèixer les estratègies i prioritats dels competidors.
  • Disposar d’un sistema d’informació que ens permeti conèixer com evolucionen els projectes.

Sens dubte els aspectes esmentats són de gran importància, però en cap cas podem afirmar que facin referència a “coneixements”, tal com hem definit el concepte anteriorment. En els tres casos estem fent referència a la necessitat d’informació. I és que, per poder prendre decisions necessitem informació. Per aprofundir sobre la diferència entre ambdós conceptes et recomano que facis un cop d’ull al vídeo del nostre col·lega Nick Milton.

A alguns, aquest matís els pot semblar poc rellevant. Però si estem desacord en què el coneixement és l’actiu intangible que determina les diferències competitives entre organitzacions i el que permet que siguin més eficients, ens hauria de preocupar què fem per assegurar que aquest coneixement es comparteixi i s’adeqüi als nous entorns cada vegada més canviants.

És precisament per esbrinar quin és aquest coneixement i determinar què és el que cal fer amb ell que elaborem els mapes de coneixement crític.

El mapa de coneixement crític ens indica:

  • Quins són els coneixements crítics d’una organització.
  • Quins requeriments d’intervenció són necessaris: què haig de fer amb ells?
  • Qui és el propietari d’aquests coneixements: qui és / són els experts?
  • Qui més els hauria de posseir: ¿quines altres persones han aprendre’ls?

De fet, de vegades, una de les conclusions a les què ens porta la realització d’aquest exercici és la necessitat de disposar d’un bon sistema d’informació interna que asseguri que les persones, a tots els nivells, disposen de la informació suficient i actualitzada per assegurar que poden aplicar el seu coneixement (presa de decisions) de forma correcta.

Aquesta constatació ens ha portat a complementar el model de mapa de coneixement afegint una nova línia:

  • Quina és la informació associada a aquest coneixement: Quina informació es necessita per poder aplicar el coneixement?
Comparte:

About the Author: Joaquim Carbonell

Sóc soci director de Neos i representem Knoco www.knoco.com a Espanya.
Treballem acompanyant a les organitzacions en processos de millora a través de la gestió del coneixement i l'aprenentatge de les persones. Desenvolupem la nostra feina compartint coneixements i experiències i acompanyant a les persones en l'elecció del millor camí per a la seva millora professional i de la seva organització.
He desenvolupat la meva experiència professional com a directiu de l'àrea comercial i de màrqueting d'empreses del sector serveis durant 9 anys.
Des de 1999, treball en desenvolupament de projectes relacionats amb l'aprenentatge de les persones i la millora de les organitzacions.
He treballat, col·laborant com a consultor extern, per a diferents àrees funcionals de l'empresa: direcció general i gerència, recursos humans, direcció comercial i màrqueting i l'àrea de gestió de la qualitat.